Aquesta és la nova edició del apartat: Endevinalles i enganyifes.
Us plantejaré enigmes i tindreu que contestar-los, enviant un e-mail a comasblog@gmail.com amb el vostre nom i la solució. Poc temps després penjaré les respostes i el nom dels que l'han encertat.
1) De que pot estar plena una bòta, perquè pesi com menys millor?
2) Com es poden reunir 300 euros amb dos bitllets, sense que un d'ells sigui de 100€?
3) Que fan sis persones recolzades a la paret?
4) Quin és l'animal que fa més voltes després de morir?
5) En Walter Alfonso ha nascut el 31 de Desembre i celebra el seu cumpleanys al estiu, com es això?
Si les preguntes anteriors us han semblat dificils... Aquesta l'haureu de suar:
L'Anna i en Robert van nèixer el mateix dia, el mateix any, el mateix mes i a la mateixa hora. Son fills del mateix pare Però no son bessons. Com pot ser això?
Recordeu envieu-me un e-mail a comasblog@gmail.com amb les respostes i el vostre nom.
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.
Miquel Martí i Pol
(Us porto una història que he de fer pel cole i que m'ha sortit bastant bé):
Aquell senyor era vell, baix, dèbil, amb el cabell blanc, amb unes ulleres gruixudes. Duia un barret d’un color marró, amb una cinta fosca. Tenia la cara morena i rodona, els ulls encongits, el nas xato i la boca petita. Aquell home, es va quedar amb els ulls tancats, paralític, sense moure’s... Tothom passava per al costat d’aquell banc i veien a l’home mort.
Un dia d’estiu, després que el vell hagués estat allà nou setmanes, un funcionari de Londres, va decidir que s’havia d’enterrar l’home. Van mirar la documentació de l’home i vivia a un carreró a les afores de la ciutat, no tenia ni fills, ni dona... No tenia família. El govern anglès es va unir amb aquell funcionari i van decidir, finalment, enterrar a l’ancià.
L’home, un dia es va despertar. Ho veia tot fosc, sense cap llum, en un lloc amb poc espai. El senyor notava com insectes (sabia que eren insectes per les múltiples potes que tenien) passaven per el seu rostre. L’ home va començar a pensar, que era l’única cosa que podia fer allà, i en els seus pensaments sonaven gotes de pluja, automòbils a molta velocitat. Recordava unes veus, una mena de rèquiem, una multitud de persones parlant i l’himne d’Anglaterra. Va trobar amb la solució: era mort. O millor dit es pensaven que era mort. L’havien enterrat viu! El seu cap només pensava en colors. Sí, colors; el verd, el de l’esperança. L’esperança de sortir algun dia d’aquella tomba. També el groc, el color de l’enveja. L’ enveja que tenia a aquella gent que ara estava lliure voltant pel carrer. I també el vermell, el vermell de la fúria que tenia per la gent que l’havia portat allà pensant que era mort.
L’home tancava els ulls amb força. Aquelles cabòries que voltaven el seu cap tenien tant poder, que a mesura que anava obrint els ulls, veia llum, una llum que feia molts anys que no veia, quan els tenia totalment oberts va veure gent atrafegada anant amunt i avall, molts monuments i gratacels, cotxes anant per la carretera fent STOP i deixant passar als vianants, en un lloc que l’havien anomenat zebra crossing (pas de zebra). En Knight pensava: <
El senyor al•lucinat, va anar a preguntar la gent que si el Rei Jordi IV encara era viu. I la gent deia: <<Que diu, home! Si el rei Jordi ja va morir! Ara mana la reina Isabel II! Estem en el segle XXI!>>
En Knight, va inventar amb pensaments aquest aparell, que ara, sense ell no podríem viure: el semàfor. Recordem que Knight va viure quasi un segle en una tomba, pensant i pensant, i ha tingut recompensa.
Publicat originalment a: Carles Comas
Vaig abandonar el blog quan més lectors tenia. Volia desconectar de tants de blogs. Però ara, torno, amb la lliçó apressa que: si t'agobia tindre tants blogs, ves publicant per èpoques.
Tinc molta feina amb els blogs. Cada setmana he d'escriure un article al Futbol Sala Palamós i penjar videos del Crackòvia al blog d'aquest mateix nom. També escric dos cops per mes al Promesas del Fútbol. El Semàfor, es un blog important i sempre he d'estar a sobre. I també tinc el blog titulat de la mateixa manera que el meu nom, que de tant en tant i com a mínim un cop per setmana he de publicar o modificar alguna cosa.
Com veieu tinc feina, i això combinat amb els estudis porta a que alguna setmana no actualitzi el blog de Crackòvia. Parlant d'estudis, el blog Xupa-Cocus, que porto amb altres nens que m'ajuden, va de l'assignatura de català. Un blog és feina, com deia en el meu blog personal.
Primera paraula que ens envien: la paraula l' envia en Ramon, un professor de llengua i literatura catalana de secundària. La paraula és botir i en va dir que a Figueres en diuen botir d'inflar algo, com per exemple les rodes d'un cotxe.
Definicions de l'enciclopedia catalana:
REBOTIR: Inflar-se, botir, una cosa en la part on no s'hi oposa l'embolcall que la cenyeix parcialment.
EMBOTIR: Inflar-se, alguna cosa, fins a posar-se tibant, botir-se.
La Mariona, de Palafrugell, ens ha deixat aquest comentari:
Botir, a la meva terra, també és fer mala cara quan estàs enfadat, o sigui, morros. Mariona
Va néixer el 17 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d'aleshores ençà va decidir dedicar-se a l'escriptura.
El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 hagués d'abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.
El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.
Morí l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.
El 1954 va publicar el seu primer llibre de poesia i guanyà el Premi Ossa menor amb Paraules al vent. L'any 1977 rebé el Premi Lletra d'Or per la seva obra El llarg viatge, i al llarg de la seva carrera va rebre tres vegades el Premi de la Crítica de poesia catalana l'any 1979 per Estimada Marta, el 1991 per Suite de Parlavà i el 1994 per Un hivern plàcid.
En les últimes dècades del segle XX, la seva obra va esdevenir popular entre el públic en general. Al moment de la seva mort, Martí i Pol era el poeta viu en llengua catalana més llegit i més conegut.
També va destacar com a traductor al català d'Antoine de Saint-Exupéry (Ciutadella, en col·laboració amb Jordi Sarsanedas, 1965), Georges Arnaud (El salari de la por, 1968) Simone de Beauvoir (La mesura de l'home, 1969), Claude Lévi-Strauss (Tristos tròpics, 1969, El pensament salvatge, 1971), i d'obres de Guillaume Apollinaire, Gustave Flaubert, Émile Zola, Jean Racine, Joris-Karl Huysmans i Roland Barthes, entre d'altres.
Al llarg de la seva carrera literària va rebre diversos premis, entre ells:
1978 Premi Fastenrath
1983 Creu de Sant Jordi
1991 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
1992 Medalla d'Or al Mèrit en las Belles Arts
1998 Premi Nacional de Literatura
1999 Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Un marrà pot ser moltes coses:
1: Dit del jueu convers que continuava practicant el judaisme.
2: Mascle de l'ovella.
3: Curs d'aigua de la Vall d'Aran, afluent de la Garona per l'esquerra, aigua amunt de Bossost.
5: Nadó que fa marraneries. Popularment conegut com "marranu" o marrana.
En Ramón ha deixat un comentari, i diu:
Aplicat a la canalla és una expressió carinyosa quan plora molt i de forma sorollosa. No en el sentit de brut com el castellà.
En castellà s'aplicava als jueus perquè un marrano és un porc i els jueus no poden menjar-ne. No és un terme pròpiament català.
En castellà s'aplicava als jueus perquè un marrano és un porc i els jueus no poden menjar-ne. No és un terme pròpiament català.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
