Jordi Garbella. 500 xistes catalans, Editorial Milà, 1966
Perquè en la introducció del llibre posa:
En els diccionaris de la llengua catalana, moderns, no hi consta la paraula xiste, que és substituïda per acudit, perquè hom considera que xiste és un castellanisme.
Ara bé: el <<Dicionario General Etimológico>> de Roque Barcia (...) , després de definir la paraula chiste castellana, si fa o no fa igual que als diccionaris catalans d'abans, diu: <<Etimología de la correspondencia catalana xiste>>. La qual cosa acredita la catalanitat del mot.
Efectivament, a Catalunya, xiste ha estat, i segueix essent, una paraula viva i popular que defineix més clarament que acudit: agudesa, dita enginyosa, graciositat, facècia verbal, etc. (...) Ens interessa, també, fer constar que els xistes, gairabé sempre, són fills de l'enginy del poble; que corren de boca en boca i que, si bé molts d'ells han estat recollits, redactats de nou i propagats per escriptors humoristes, en populritzar-se, amb més o menys variants, passen a ésser del domini públic i esdevenen, finalment, com folklore, patrimoni del poble (...)
Espero que mai més torneu a dir que el mot "xiste" es incorrecte.
3 comentaris:
Que és una paraula antiga i popular en català ho demostra que a l'Alguer, a Sardenya, diuen "xisto" el malnom que posen a les persones (un costum molt estès encara).
*segueix essent > CONTINUA DE SER, ÉS ENCARA
Consulteu el nostre Diccionari del català desinterferit a www.ajudant.cat
1) Un sol autor castellà del S. XX diu que Chiste ve del català. És contradit per tothom i per tots els diccionaris històrics i les datacions...
2) L'alguerès conté castellanismes a bell doll, molts dels quals no tenim a la resta de la nació.
Per als equivalents catalans de *Chiste i del catanyol *acudit (*acudir és castellà, i un participi passat rarament dóna un bon en català) : www.ajudant.cat
Publica un comentari a l'entrada